EL CODI DOMÈSTIC EN LA CARTA ALS EFESIS I EN LA CARTA ALS COLOSSENCS
1. ELS TEXTOS
|
Col 3,18-4,1
|
Ef 5,21-6,9
|
|
18 Dones, sotmeteu-vos als
marits, però feu-ho com demana el Senyor.
19 I vosaltres, marits,
estimeu les vostres mullers i no us hi enfadeu.
20 Fills, obeïu en tot els
vostres pares, perquè això agrada al Senyor.
21
I vosaltres, pares, no amoïneu els vostres fills, que no es desanimin.
22
Esclaus, obeïu en tot els vostres amos d'aquest món, i no tan sols per
acontentar-los quan us vigilen; obeïu-los amb un cor senzill per respecte al
Senyor.
23 Sigui quin sigui el vostre
treball, feu-lo de cor, pel Senyor i no pels homes,
24 sabent que el Senyor us
donarà en recompensa l'herència del cel. L'amo a qui serviu és el Crist.
25 El qui actuï injustament
rebrà el que li correspon per la seva injustícia, perquè Déu no fa distinció
de persones. 4 1 I
vosaltres, amos, tracteu els esclaus amb justícia i equitat, sabent que també
vosaltres teniu un amo al cel.
|
21 Sotmeteu-vos els uns als
altres per reverència a Crist.
22 Dones, sotmeteu-vos als
vostres marits, tal com tots ens sotmetem al Senyor,
23 perquè el marit és cap de
la seva muller, igual que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el
seu cos.
24 Per tant, així com
l'Església se sotmet al Crist, també les mullers s'han de sotmetre en tot als
marits.
25 Marits, estimeu les
vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l'Església i s'ha entregat a
la mort per ella.
26 L'ha volguda santificar
purificant-la amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula.
27 Volia portar a la seva
presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant:
una Església que fos santa i immaculada.
28 Igualment, els marits han
d'estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s'estima a si
mateix.
29 No hi ha hagut mai ningú
que no estimés el propi cos; al contrari, tothom l'alimenta i el vesteix.
També el Crist ho fa així amb l'Església,
30 ja que som membres del seu cos.
31 Per això, tal com diu l'Escriptura, l'home deixa el pare i la mare
per unir-se a la seva dona, i tots dos formen una sola carn.
32 Aquest misteri és gran: jo
entenc que es refereix a Crist i l'Església,
33 i que també val per a
vosaltres. Que cadascú estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller
sigui respectuosa amb el marit.
6 1 Fills, obeïu els vostres
pares,
com vol el
Senyor. És just que ho feu així.
2 El primer manament que va
acompanyat d'una promesa és aquest: Honra
el pare i la mare;
3 així seràs feliç i tindràs llarga vida a la terra.
4 Pares, no irriteu els
vostres fills: eduqueu-los i instruïu-los tal com faria el Senyor.
5 Esclaus, obeïu amb temor
i respecte els vostres amos d'aquest món, amb un cor senzill, tal com tots
obeïm el Crist,
6 i no tan sols per acontentar-los quan us vigilen, sinó com esclaus del
Crist que fan de tot cor la voluntat de Déu.
7 Serviu de bon grat, com
qui serveix el Senyor i no pas els homes.
8 Penseu que cadascú, tant
si és esclau com si és lliure, rebrà del Senyor la recompensa pel bé que
haurà fet.
9 Amos, tracteu els
esclaus de la mateixa manera. Deixeu de banda les amenaces. Penseu que, tant
ells com vosaltres, teniu l'amo en el cel, i ell no fa distinció de persones.
|
2. CONTEXT
Tal com passa amb la llista dels vicis i de les virtuts, el codi domèstic
és un gènere d’exhortació i d’instrucció que trobem ja en la filosofia grega
popular. Ja en Aristòteles, trobem aquest esquema d’una família pensada a la
imatge d’una ciutat ben administrada de manera jeràrquica. El Nou Testament ha
incorporat aquest model en diferents llocs, la majoria relacionats amb Sant Pau.
A més de Colossencs i Efesis, ho trobem a Tt 2,1-10; 1 Tm 2,8-15 i 1Pe
2,13-3,7. Trobem la mateixa preocupació en els pares de l’Església, com en
Climent als Corintis: “ Let us reverence the Lord Jesus
Christ, whose blood was given for us; let us esteem those who have the rule
over us; let us honor the aged among us; let us train up the young men in the
fear of God; let us direct our wives to that which is good. Let them exhibit
the lovely habit of purity in all their conduct; let them show forth the
sincere disposition of meekness; let them make manifest the command which they
have of their tongue, by their manner of speaking; let them display their love,
not by preferring one to another, but by showing equal affection to all that
piously fear God. Let your children be partakers of true Christian training;
let them learn of how great avail humility is with God how much the spirit of
pure affection can prevail with Him how excellent and great His fear is, and
how it saves all those who walk in it with a pure mind. For He is a Searcher of
the thoughts and desires of the heart: His breath is in us; and when He
pleases, He will take it away (1Cl 21,6-9). En general, el codi domèstic en Colossencs i Efesis sembla
reflectir els costums socials de l’època adaptats a la nova situació de la
comunitat cristiana en el seu entorn. La seva fórmula quant a les tres parelles
de destinataris sembla ja una realitat estructurada. Es tracta de mullers i
marits, de fills i pares, i d’esclaus i amos.
L’esquema grecoromà de l’administració domèstica era molt jerarquitzat.
Considerava el marit com a cap de la família i amo, amb tota autoritat no només
per a manar, sinó també per a ensenyar a tots aquells que estaven sota la seva
autoritat. A ell sol es dirigia l’ensenyament, i ell es cuidava d’instruir tots
els de casa seva. En el corpus paulí, trobem una adaptació d’aquest esquema, on
l’autor, en lloc d’adreçar-se a tota la comunitat, dóna instruccions al cap
d’aquesta comunitat que és una figura masculina i l’encarrega d’ensenyar als
cristians la manera de comportar-se: “Els qui estan sotmesos al jou
de l'esclavitud, han de considerar que els seus amos es mereixen tot el
respecte, perquè el nom de Déu i la doctrina sana no rebin cap injúria. Els qui
tenen amos creients, que no els faltin al respecte, amb el pretext que són
germans; ben al contrari, que els serveixin encara millor, ja que els qui reben
els seus bons serveis són germans fidels i estimats. Això és el que has
d'ensenyar i predicar” (1Tm 6,1-2). Podem mirar també 1Tm 2,8-15; 5,3-16;
6,1-2. Passa el mateix amb Titus: “Tu, però, ensenya el que està
d'acord amb la sana doctrina. Digues, als de més edat, que siguin sobris,
respectables, assenyats, forts en la fe, en l'amor i en la constància. A les
dones d'edat, digues-los que es comportin com escau a persones venerables: que
no siguin murmuradores ni donades a beure massa vi; que ensenyin a fer el
bé i sàpiguen encaminar les més joves a
estimar el marit i els fills, a ser assenyades, castes, diligents en la feina
de casa, bones, submises al seu marit. Així la paraula de Déu no rebrà cap
injúria de ningú. Recomana als joves que tinguin seny. Sigues en tot un model
de bones obres: de doctrina íntegra, de dignitat, de paraula sana i
incontrovertible. Així els qui són contraris no podran dir res de mal contra
nosaltres i quedaran avergonyits. Que els esclaus se sotmetin en tot als seus
amos, mirant de complaure'ls i evitant de contradir-los i d'estafar-los; que
demostrin contínuament la seva fidelitat. Així faran honor en tot a la doctrina
de Déu, el nostre salvador” (Tt 2,1-10). També la carta de Clement als Corintis
que hem citat més amunt va en la mateixa línia. Tot i ser destinada a tota la
comunitat, és dirigida especialment als membres masculins ja que els fa elogis
d’haver ensenyat a les seves esposes la submissió als seus marits: “For you did
all things without respect of persons, and walked in the commandments of God,
being obedient to those who had the rule over you, and giving all fitting honor
to the presbyters among you. You enjoined young men to be of a sober and
serious mind; you instructed your wives to do all things with a blameless, becoming,
and pure conscience, loving their husbands as in duty bound; and you taught
them that, living in the rule of obedience, they should manage their household
affairs becomingly, and be in every respect marked by discretion”(1Cl 1,3).
3. VISTA PANORÀMICA
Pel que fa a Colossencs i Efesis, fan servir aquest esquema d’un codi
domèstic, però a partir d’una altra aproximació que és la nova vida en Crist.
Colossencs agafa l’esquema del codi domèstic i hi i afegeix la referència que
li dóna un nou marc i un nou context amb aquestes formules: com
demana el Senyor; això
agrada al Senyor; per respecte al Senyor;
pel Senyor; el Senyor us donarà en recompensa l'herència del cel; l'amo
a qui serviu és el Crist; perquè Déu no fa distinció de persones; també vosaltres teniu un amo
al cel. Efesis, en canvi, agafa el contingut de Colossencs i
fa un pas endavant. Primer col·loca l’exigència de submissió en el marc més
ample de la submissió mútua dels uns als altres: Sotmeteu-vos els uns als
altres per reverència a Crist. A
continuació, fa un gran desenvolupament eclesiològic que serveix de model per a
les relacions domèstiques: perquè el marit és cap de la seva muller, igual
que el Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos; per tant, així com l'Església se sotmet al
Crist, també les mullers s'han de sotmetre en tot als marits; tal com el Crist
ha estimat l'Església i s'ha entregat a la mort per ella; l’ha volguda
santificar purificant-la amb el bany de l'aigua acompanyat de la paraula; volia portar a la seva presència una Església
gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de semblant: una Església que fos
santa i immaculada; també el Crist ho fa així amb l'Església, ja que som
membres del seu cos; aquest misteri és gran: jo entenc que es refereix a Crist
i l'Església. Pel que fa a la relació pare i fill, Efesis hi afegeix la raó
de les promeses de llarga vida i de prosperitat per a qui honra el pare i la
mare, com ho trobem al decàleg (Ex 20,12; Dt 5,16).
4.
COLOSSENCS
Contràriament al procediment
habitual en el codi domèstic, Colossencs fa canvis importants que donen un
altre sentit a l’exigència d’obediència. Primer, s’adreça directament a aquells
dels quals exigeix la submissió. No diu, com passa par exemple en la carta de
Climent als Corintis, “marits, ensenyeu a les vostres mullers a ser sotmeses;
pares ensenyeu la submissió als fills o, amos, apreneu als vostres esclaus el
respecte que cal!” Ans al contrari, s’adreça directament a les dones, als fills
i als esclaus. Això vol dir que els reconeix una individualitat i una
personalitat pròpia, cosa que no passava en l’esquema clàssic del gènere del
codi familiar. A més, s’adreça en primer lloc als grups als quals exigeix la
submissió: a les dones abans que als marits, als fills abans que als pares i als
esclaus abans que als amos. Aquests canvis són importants per entendre com, tot
i mantenint el model patriarcal, Colossencs gira les relacions en col·locar-les
en una orientació cristiana.
Colossencs no ordena a les dones de ser sotmeses als
marits, sinó que les convida a acceptar un model i un ordre ja existent.
Parlant de la seva submissió, no fa servir la mateixa paraula com per a la
submissió dels fills als pares o dels esclaus als amos. A les dones diu: “Ai` gunai/kej( u`pota,ssesqe toi/j
avndra,sin w`j avnh/ken evn kuri,w|”. En canvi, als fills i als esclaus diu: “Ta. te,kna( u`pakou,ete toi/j goneu/sin
kata. pa,nta( tou/to ga.r euva,resto,n evstin evn kuri,w|. Oi` dou/loi( u`pakou,ete
kata. pa,nta toi/j kata. sa,rka kuri,oij( mh. evn ovfqalmodouli,a| w`j
avnqrwpa,reskoi( avllV evn a`plo,thti kardi,aj fobou,menoi to.n ku,rion ”(3,20.22).
A més, tot això s’ha de fer en un marc precís: com convé en el Senyor (w`j avnh/ken evn kuri,w|). Podem imaginar que l’autor
aquí fa referència a un cert costum i a una tradició coneguda pels seus destinataris.
Es dóna un tercer pas amb les exigències que es fan
als qui tenen l’autoritat. Als marits: estimar i no enfadar-se. Als pares: no
amoïnar els fills. Als amos: actuar amb justícia i equitat com ho recomanava la
saviesa popular, però amb una raó més: perquè ells també tenen un amo al cel.
En definitiva, se tracta aquí, no de superioritat i d’arrogància, sinó de
saviesa pràctica que convida a viure la realitat social present, amb seny i
esperit cristià.
5. EFESIS
Pel que fa a Efesis, cal destacar en primer lloc el
rerefons cristològic i eclesiològic d’aquest codi domèstic. L’harmonia del cos
de Crist que és l’Església explica la intimitat compartida entre l’home i la
dona en Crist i a l’inversa. De tot el Corpus paulí, és en Efesis on l’Església
és tractada més com una realitat universal. La seva submissió a Crist com al
seu cap serveix de model en l’àmbit familiar. La dona representa l’Església i
el marit representa a Crist. Cada un està convidat a modelar la seva actuació a
la del seu paradigma. Un altre rerefons d’Efesis és el del baptisme. En el
matrimoni, s’hi ha de veure resplendir la mateixa sol·licitud de Crist en favor
de la seva Església.
Ja Colossencs ha subratllat la
submissió de tothom a Crist com últim amo “de tots”. Efesis fa un pas més i
exigeix la submissió dels uns als altres abans de tractar d’alguns casos
concrets: “Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist”. És
en aquest context que s’ha d’entendre la submissió que hom exigeix de les dones
envers els marits. El marit és per a la seva muller el que Crist és per a
l’Església; i la muller és per a l’home el que l’Església és per a Crist. En
aquest sentit, l’Església actua amb submissió i respecte. Igualment han
d’actuar les dones. D’altra banda, Crist estima i santifica l’Església per la
qual s’ha lliurat: talment han d’actuar els marits envers les seves mullers. És
important fixar-nos en la distribució que l’autor fa del text entre aquests dos
deures. Els deures entre marits i mullers s’estenen en 12 versets. Efesis
dedica dos versets a la reciprocitat i al caràcter compartit d’aquests deures :
“Sotmeteu-vos els uns als altres per reverència a Crist... Que cadascú
estimi la seva muller com a si mateix, i que la muller sigui respectuosa amb el
marit” (21.33). Entremig, dedica 3 versets als deures de les dones que han
d’imitar l’Església: “Dones, sotmeteu-vos als vostres marits, tal com tots
ens sotmetem al Senyor, perquè el marit és cap de la seva muller, igual que el
Crist és cap i salvador de l'Església, que és el seu cos. Per tant, així com
l'Església se sotmet al Crist, també les mullers s'han de sotmetre en tot als
marits”(22-24). Una bona part (7 versets) es dedica a analitzar els deures
dels marits que han d’actuar a l’exemple de Crist: “Marits, estimeu les
vostres mullers, tal com el Crist ha estimat l'Església i s'ha entregat a la
mort per ella. L'ha volguda santificar purificant-la amb el bany de l'aigua
acompanyat de la paraula. Volia portar a
la seva presència una Església gloriosa, sense taques ni arrugues ni res de
semblant: una Església que fos santa i immaculada. Igualment, els marits han
d'estimar la muller com el seu propi cos. Qui estima la muller s'estima a si
mateix. No hi ha hagut mai ningú que no estimés el propi cos; al contrari,
tothom l'alimenta i el vesteix. També el Crist ho fa així amb l'Església, ja que som membres del seu cos. Per això, tal
com diu l'Escriptura, l'home deixa el pare i la mare per unir-se a la seva dona,
i tots dos formen una sola carn. Aquest misteri és gran: jo entenc que es
refereix a Crist i l'Església, i que també val per a vosaltres” (25-32).
A Ef 5,25-27, es tracta del
baptisme acompanyat d’un ritu de purificació. “La
preparación de una mujer judía para su matrimonio, que incluía un baño ritual,
se yuxtapone con el ritual del bautismo (“por medio del agua y de la palabra”)
para expresar la santidad tanto del matrimonio como de una Iglesia dispuesta
para Cristo”.[1]
Així, els marits han d’estimar les seves mullers del mateix amor que Crist
estima la seva Església. Per això, l’home deixa el seu pare i la seva mare per unir-se a la seva dona, i tots dos
formen una sola carn. L’autor cita aquí Gn 2,24 i continua amb una
interpretació semblant als pesarim de Qumran. “Éste es un gran misterio: Los
pesarim afirman que los misterios del plan de Dios, que se encuentran ocultos en
la Escritura, son revelados a los intérpretes elegidos por Dios. El verdadero
significado del pasaje de la Escritura no cabía encontrarlo en su contexto
original, sino en el presente o al final de los días”.[2] Així,
per a l’autor d’Efesis, el veritable sentit del fet que “tots dos formen una sola carn”, que és ocult en Gn 2,24, és la unió de Crist i
de l’Església, que en el codi familiar és la unió entre l’home i al dona en una
sola carn.
Es nota llavors que Efesis
exigeix més de l’home que de la dona. Als seus deures, hi dedica 7 versets,
mentre que a la submissió de la dona hi dedica 3 versets només. Això pot
matisar algunes interpretacions que s’han fet d’aquest text en sentit
masclista. A mes, col·loca tot aquest
discurs entre dos versets, el primer i l’últim, que tracten de la reciprocitat
i del caràcter compartit dels deures entre l’home i la dóna.
6.
COMPARACIÓ AMB LES CARTES INDUBTABLES DE PAU
El codi domèstic tal com s’ha analitzat
aquí no surt en cap de les cartes considerades com de Pau de manera indubtable.
Malgrat això, el contingut del codi familiar té moltes semblances amb el
pensament reconegut com paulí i la imatge del cos i de l’home com a cap de la
dona, es troba clarament en Pau:
En Gàlates, subratlla aquesta
submissió mútua a la recerca de l’ordre: “Vosaltres, germans, heu estat
cridats a la llibertat. Però mireu que aquesta llibertat no sigui un pretext
per a satisfer els desigs terrenals. Més aviat, per l'amor, feu-vos servents
els uns dels altres” (Ga 5,13).
Amb el codi familiar, Efesis i
Colossencs no pretenen canviar de cop i volta els costums del lloc. El que fan
és canviar-ne l’orientació en el sentit de la vida i de la comunitat cristiana.
Als eslaus, per exemple, no els demana de fer la revolució i d’alliberar-se.
Però, pel fet de recordar als seus amos llurs deures d’actuar amb justícia,
conscients que tots són eslaus de Crist, canvien la natura de l’esclavitud.
Aquest pensament ne s’allunya del pensament autèntic de Pau. Quan envia Onèsim
no diu que aquest ha deixat de ser esclau del seu amo Filemó, però recorda la
nova situació de tots dos en Crist: “ Te'l
torno a enviar, com si t'enviés el meu propi cor… I no ja com un esclau, sinó
molt més que això: com un germà estimat. Ho és moltíssim per a mi, però molt
més ho ha de ser per a tu, tant humanament com en el Senyor ” (Flm 1,12.16). A
Corintis, Pau recorda que l’important no és canviar de situació, sinó viure la situació present, sigui la que sigui, com a deixeble de
Crist: “Que cadascú continuï vivint en la mateixa condició que el Senyor li
havia assignat, aquella en què es trobava quan Déu el va cridar ” (1Cor
7,17).
També la idea de la submissió
de la dona a l’home la trobem en cartes indubtables de Pau, amb tres trets
semblants al pensament de Colossencs i efesis: la necessitat de l’ordre, l’home
com a cap de la dona i la recomanació que tot això s’ha de fer “en el Senyor”:
“Però vull que comprengueu que tot home té Crist per cap, l'home és cap de
la dona, i Déu és cap de Crist. Quan un home prega o profetitza amb el cap
cobert, deshonora el seu cap, i quan una dona prega o profetitza amb el cap
sense cobrir, deshonora el seu cap, perquè és igual que si anés rapada. Per
tant, si una dona no es vol cobrir, que es talli els cabells; però si li fa
vergonya de tallar-se'ls o de rapar-se, que es cobreixi. Pel que fa a l'home,
no s'ha de cobrir el cap, perquè és imatge i glòria de Déu, mentre que la dona
és la glòria de l'home. No és l'home que va ser tret de la dona, sinó la dona
de l'home. Ni tampoc l'home no va ser creat per causa de la dona, sinó la dona
per causa de l'home. Per això la dona, per respecte als àngels, ha de portar al
cap un signe de la dignitat que té. D'altra banda, per al Senyor no hi ha dona
sense home ni home sense dona; perquè si bé la dona va ser treta de l'home,
també és cert que l'home neix de la dona, i tot ve finalment de Déu (1Cor
11,3-12).
“Que les dones casades
callin en les reunions comunitàries; no els és permès de parlar, sinó que s'han
de mostrar submises, com diu fins i tot la Llei. I si es volen instruir sobre
algun punt, que ho preguntin a casa als seus marits, perquè no està bé que una
dona casada parli en una reunió de la comunitat” (1Cor 14,34-35).
CONCLUSIÓ
Una certa opinió moderna
carrega contra aquest aspecte d’exigir de la dona la submissió al seu marit.
Fins i tot, alguns hi veuen un text masclista que no lliga amb l’esperit
alliberador de l’Evangeli. Cal recordar en primer lloc que la paraula de Déu és
al mateix temps paraula humana com a conseqüència de l’encarnació. Encarnar-se
vol dir entrar en les limitacions del temps i de l’espai. Així, darrera cada
discurs teològic, hi ha una antropologia, una cultura, uns costums que ho
amaren tot. Seria metodològicament incorrecte voler jutjar una obra del segle
primer amb la mentalitat i l’antropologia del sègle 21. Sigui a Pau indubtable,
sigui a Efesis o a Colossencs, apareix sempre la voluntat de situar la moral
cristiana en una època i en una cultura concreta.
No són els únics que van sentir aquesta necessitat. La
influència de la doctrina corrent sobre el govern domèstic apareix també en
alguns escrits jueus del mateix període del Nou Testament, especialment en
l’obra de Filó d’Alexandria i de Flavi Josef. Davant de les tensions freqüents
amb la societat grecoromana, els autors jueus van intentar demostrar
l’estabilitat de la família jueva. Igualment, els comentaristes troben una
intenció apologètica darrera les afirmacions dels codis familiars del Nou
Testament. Es veu clarament en les cartes Pastorals. A Timoteu li demanen
d’ensenyar als esclaus cristians de no deixar respectar els seus amos “perquè el nom de Déu i la doctrina sana no rebin cap
injúria”. A Tite hom demana d’ensenyar
a les dones a ser assenyades, castes, diligents en la feina de casa, bones,
submises al seu marit. “Així la paraula de Déu no rebrà cap injúria de
ningú”. Sempre es fa referència a un risc de falsa acusació de part dels
adversaris de la comunitat cristiana. Aquests codis presenten la
família com una estructura estable, ordenada i jerarquitzada i acompleixen la
funció de respondre a l’acusació segons la qual el cristianisme minava
l’estructura social ensenyant la igualtat entre els seus adeptes.
Aquesta acusació era molt greu
en una societat acostumada a l’estructura jerarquitzada. Pel que fa als eslaus,
per exemple, l’acusació d’ensenyar la igualtat podia passar per un intent de
fomentar la revolta i el desordre. Tenint en compte la creença comuna que els
grups religiosos il·legítims fomentaven la immoralitat i corrompien a les dones, resultava natural que
l’esforç apologètic es centrés en la relació matrimonial estable. En
consonància amb el model comú al seu temps, Efesis i Colossencs sostenen la
relació jerarquitzada en el si de la família, però suavitzen aquesta realitat
amb noves exigències envers els qui tenen l’autoritat: els marits han d’estimar
les mullers, els pares han de deixar d’amoïnar als seus fills i els amos han de
tractar els seus esclaus amb justícia. Totes aquestes relacions tenen un nou
contingut, ja que es desenvolupen en el Senyor, i aquesta nova situació canvia
llur essència. A partir d’aquí, veiem que la teologia del codi domèstic
s’apropa molt a la teologia de les cartes reconegudes com indubtablement
paulines.
BIBLIOGRAFIA
AAGESON, J. W., The
Quest for Unity in the New Testament Church. A Study in Paul and Acts,
Philadelphia
1987.
AA.VV.,
Comentario Bíblico Internacional, Editorial Verbo Divino,
Estella-Navarra 2000.
AMIOT, F., Les idées maitresses de
Saint Paul, Cerf, Paris 1959.
BALZ, H.- SCHNEIDER, G., Diccionario Exegético del Nuevo Testamento,
Vol. 1, Ediciones Sígueme, Salamanca 2005.
─, Diccionario Exegético del Nuevo Testamento,
Vol. 2, Ediciones Sígueme, Salamanca 2002 .
BibleWorks 7. Software for Biblical Exegesis and Research. BibleWorks, LLC 2006
─, Apostolic Fathers English Translation
─, Josephus Works
─, Works of Philo
BROWN, R. E. – FITZMYER, J.A., - MURPHY, R. E., Nuevo Commentario
Bíblico San Jerónimo, Nuevo
Testamento,
Estella (Navarra): Editorial
Verbo Divino 2004.
SÁNCHEZ BOSCH, J., Escritos Paulinos, Editorial Verbo Divino, Estella (Navarra) 2002.
─, Mestre dels pobles. Una teologia de Pau, l’apòstol (Col·lectània Sant Pacià 80), Barcelona:
Facultat de Teologia de Catalunya
2003.
─, Efesis
I Colosencs: Dues cartes de pau ? (Col·lectània Sant Pacià 89), Barcelona: Facultat de
Teologia de
Catalunya 2007.
WHITELEY, D.
E. H., The Theology of St. Paul, Basil Blackwell, Exford 1964.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada