La inevitabilitat dels falsos profetes
MÉS ENLLÀ DE LA LEGISLACIÓ SOBRE ELS FALSOS PROFETES. La legislació sobre els falsos profetes surt de l’anàlisi dels capítols 13 i 18 del llibre del Deuteronomi. El Deuteronomi subratlla el criteri d’acompliment i la fidelitat a l’Aliança amb Jahvé com a dues referències per distingir el fals del vertader profeta. La segona font de la legislació sobre la falsa profecia es pot treure de l’anàlisi dels profetes canònics que es van oposar a aquells que anomenem falsos profetes. Farem servir també els dos llibres dels Reis on hi ha una discussió intensa entre profetes tractant-se mútuament de falsos profetes. De tota aquesta literatura podem treure dos conjunts de lleis aplicables sobre la falsa profecia. 1. CRITERIS CENTRATS SOBRE EL MISSATGE. 1.1. EL CRITERI D’ACOMPLIMENT “Si allò que el profeta anuncia en nom del Senyor no es compleix, vol dir que no ho ha dit el Senyor. Aquest profeta és un presumptuós. No tinguis cap por d'un home així” (Dt 18,22) 1.2. LA FIDELITAT A LA TRADICIÓ...